La bellesa dels antics jardins d’un castell es troba amb el jardí modern entre els joncs xinesos. El parc històric del castell sembla una illa flotant al bell mig d'un paisatge agrari. El disseny del Dicker Feld no pretén minvar la qualitat del parc existent ni competir-hi, però sí que pretén crear un parc innovador i contemporani.
El que abans eren camps de cultiu es converteix en grans àrees plantades amb Micanthus x giganteus, disposades perpendicularment al bulevard de castanyers, i que ocupen una superfície de 24 Ha. La gran superfície plantada afavoreix la conservació del paisatge, el caràcter agrícola del lloc i la posició solitària del parc del castell.
El Micanthus x giganteus és una resistent herba que durant el període de creixement arriba alçades al voltant de 4 m, un recurs natural renovable, que té a més un ús energètic. La plantació genera un entramat d’espais plens i buits, els quals s’enjardinen amb intervencions temporals. Després de la collita a la primavera, el Miscanthus deixa la seva empremta sobre el terra. Al llarg de l'any i amb el creixement, l'estructura espacial i l'efecte que provoca canvia. Així el paisatge conserva el seu caràcter com a espai agrícola, les formes, colors i textures del qual són 100% canviants durant tot l'any. Un cíclic pla verd urbà on els buits són plens d'escultures temporals i jardins.
