L'edifici segons projecte de l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, va ser a l'origen la casa del doctor Salvador Andreu, promotor de la urbanització que va ser ocupada per cases unifamiliars amb un tramvia a l'avinguda i un funicular per ascendir a dalt de tot de la muntanya (1901), on es va emplaçar el Parc d'Atraccions del Tibidabo. Posteriorment, va albergar l'Hotel Metropolitan, més conegut per “La Rotonda”, pel templet modernista que el corona.
Després de la seva rehabilitació, conserva únicament la seva emblemàtica façana modernista i ha comportat l'enderrocament de l'estructura interior així com la totalitat del volum de l'ampliació projectat per Enric Sagnier. Aquest volum lateral, reformulat per complet, incorpora una façana de panells d'UHPC-Slimconcrete, de gran dimensió, alguns corbats, a la recerca d'una major permeabilitat i relació amb l'entorn, d'acord amb el nou ús transformat en un edifici d'oficines.