La participació en els grans projectes d'arquitectura es confirma amb les obres associades als Jocs Olímpics de Barcelona 92. El Palau Sant Jordi de Arata Izosaki, l'Anell Olímpic de Corretja, Milà, Margarit i Buixadé, el Palau Nacional de Gae Aulenti i els paviments i mobiliari de les noves zones reurbanitzades de la ciutat. La trajectòria històrica de la companyia és premiada amb el Premi Nacional de Disseny en aquest mateix any.
La producció de mobiliari urbà s'inicia amb la col·lecció de bancs modulars de Ramón Benedito i Josep Lluscà. En 1987 s'ampliarà amb una altra col·lecció, coordinada per Xavier Güell, on participaran els arquitectes: Jaume Bach, Gabi Mora, Óscar Tusquets, Elías Torres, José Antonio Martínez-Lapeña, Josep Lluís Canosa, Albert Viaplana i Hélio Pinyó. A aquests se sumessin, seguidament, altres equips, com Enric Sòria i Jordi Garcés, Antonio Cruz i Antonio Ortiz.
Los paneles de cerramiento de fachadas de hormigón armado abren la actividad de la compañía al mundo de la edificación, generando una serie de capacidades técnicas y proyectuales para la prefabricación de elementos de construcción
El formigó vibroprensado és introduït a Espanya per Escofet, donant lloc a una sèrie de paviments de producció automatitzada idonis per a interior i exterior. Això reafirma la presència de la companyia a la ciutat, amb paviments tan significatius com el de Les Rambles dissenyat per Adolfo Florensa en 1968.
La introducció en l'espai urbà a través de la producció de ‘panots’ per a pavimentar les voreres de Barcelona, inicia l'estreta relació de la companyia amb l'espai públic de la ciutat.
Fundació de la companyia Escofet i Fortuny Sociedad Col·lectiva, per Jaume Escofet, dedicada a la fabricació de paviments. A aquesta societat segueix Escofet i Tejero. La companyia rep la Medalla d'Or en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.
Els mosaics hidràulics del Modernisme que Escofet realitza conjuntament amb arquitectes com Lluís Domènech i Montaner o Alexandre de Riquer, tenen el seu millor exemple en el Mosaic Hexagonal que fa Antoni Gaudí per a l'interior la Casa Batlló. Una adaptació del mateix model pavimentarà 90 anys més tard el Passeig de Gràcia de Barcelona.
