La vila de Gràcia, àmpliament coneguda per la seva xarxa de carrers estrets i petites places, presenta uns espais lliures de dimensió superior als límits que permeten localitzar activitats que no són possibles a l'interior del barri. Un d'aquests és la plaça de Gal·la Placídia, que darrerament ha estat objecte de diverses afectacions que han suposat l'alteració de l'arbrat existent o l'aparició de nous elements de ventilació i sortides d'emergència de la xarxa dels Ferrocarrils.
El projecte planteja la substitució de l’antic pas de vehicles i autobusos per un nou vial de servei, acció que permet incrementar l’espai fins a 7.604,13 m². La topografia del lloc, amb un desnivell transversal de 1 m i longitudinal de 3,5 m, ha estat un factor determinant del resultat final del projecte que busca dotar del màxim espai possible al nivell del barri, concebent la plaça com un eixamplament dels carrers que hi conflueixen. Aquests desnivells es resolen amb un talús verd travessat en dos punts per rampes i escales que donen continuïtat a la circulació dels vianants. Aquesta franja verda acull i minimitza la presència de serveis del subsol com són reixes de ventilacions, sortides d'emergència, una estació transformadora, una central meteorològica i una cambra de gas. Pel que fa a la vegetació, es plantegen unes línies d'arbrat que remarquen l'alineació amb la Via Augusta i a l'interior s'estenen les plantacions dels Fraxinus excelsior existents.
Com que sempre un gran nombre d'usuaris d'aquest espai han estat els nens, es planteja fer la plaça com a gran espai de jocs. D'una banda, recuperant l'àrea de jocs infantils sota els arbres i de l'altra dibuixant al paviment diferents jocs tradicionals com la xarranca o el tres en ratlla, integrant-los amb elements volumètrics que també permetin el joc per a totes les edats, com són les taules de ping-pong o els taulers d'escacs encastats al centre de les banques Flor. Altres elements de mobiliari urbà són les columnes d'enllumenat Ful, els Bollards de diferents diàmetres i els bancs Longo ancorats sobre els murets que limiten el llarg talús enjardinat.
Photography: Anna Pericas.
