El projecte del nou edifici per a la Universitat Politècnica de València protegeix la façana principal amb una gelosia de grans dimensions. Aquesta gelosia està formada per lamel·les de 70 cm de gruix situades a alçades variables i de diferent format a cadascuna de les cinc plantes. La realització d'aquestes peces arriscades ha necessitat l'execució de motlles molt complexos i de manipulació molt difícil. Resulta especialment significativa la instal·lació “in situ” realitzada per Escofet de la col·locació dels mòduls de remat superior, amb un ràfec de 150 cm.
La composició de la façana està delimitada pel traçat perimetral de formigó que alhora conté la superfície a cobrir per la gelosia. L'absència de lamel·les alleugereix i puntualitza les zones comunes d'escales i l'accés públic a l'edifici, accentuant la transparència del tancament envidriat en contraposició a la notorietat i la prestància d'una façana el llenguatge expressiu de la qual es deu a aquesta gran gelosia.
