A la ciutat de Terol, la reforma del Paseo del Óvalo i els seus entorns genera un recorregut que vincula l'estació amb el passeig de la Glorieta salvant, a través d'ascensors, el desnivell de 17 m que accedeix a la cota del nucli antic. El projecte contempla alhora la restauració de l'escalinata neo-mudèjar que unia fins ara les dues cotes.
La plaça de l’Estació s’estructura a través d’un camí traçat al llarg d’un pendent constant. Cap al final del recorregut, un conjunt de bancs fa de vestíbul davant de la monumental porta practicada al mur que dona accés als ascensors. Un cop a la cota superior, el Paseo de la Glorieta planteja recuperar l'esperit del passeig ciutadà i la condició de balcó urbà original. A la zona central es col·loquen bancs entre els arbres i així formen una línia com a límit amb la resta de l'espai. Aquesta zonificació del paisatge es veu recolzada de nit gràcies a la llum indirecta que projecten els mateixos bancs.
Els bancs es construeixen en formigó armat de color negre amb acabat polit i hidrofugat. El seient i la base de suport estan fabricats amb una sola peça. La llosa seient té un retorn cap a terra de 25 cm formant un allotjament on s'instal·len les lluminàries ocultes que projecten la llum indirecta; la seva instal·lació elèctrica queda oculta a través d'uns tubs encastats al formigó. Aquests bancs s'encasten al paviment i es presenten levitant sobre l'ombra que genera el sòcol enfonsat durant el dia i de nit surant sobre la llum. La reforma del Paseo del Óvalo va ser realitzada per l'arquitecte David Chipperfield i b720 Arquitectes amb Escofet l'any 2002.
